BAR ALFREDO, gràcies!

Fa ja quasi un any que vaig ser pare de la petita Abril. En aquell moment treballava al restaurant Tatau l’Antiquari de Sants. En aquell moment vaig prendre la dificil decició de deixar-ho per poguer estar un temps previ i post part amb les noies de la casa. Després d’un intent frustrat (per part meva) d’incorporació dins el món laboral vaig trobar el bar on fins fa dues setmanes hi treballava… BAR ALFREDO (Carreras i Candi n100)

Després d’aquesta breu i necessària introducció us explicaré breument com va anar l’experiència dins del Bar Alfredo.

Va ser tota una experiència i un cop a la cara per fer-me baixar dels núvols i veure la realitat d’un barri obrer. En el bar no hi havien filigranes, hi havien plats on la gent treballadora del dia a dia venien a menjar, venien a fer el menú.

Venia de fer arrossos d’un a un i de segon i aquí canviava per fer paella gran i de primer. Us ho juro que em va costar moltíssim agafar el punt que feien ells de l’arròs… bé, que feia la Laura.

La Laura va ser la cuinera durant anys però en aquell moment estava embarassada de la petita Xiana i no era moment per seguir cuinant ja que l’embaràs  no la deixava fer moltes de les feines de la cuina del dia a dia, per tan jo la substituía. Ella va ser qui em va donar el suport necessàri els primers dies i setmanes per agafar el fil en aquella cuina nova que entrava.

En Luís era i és qui porta el “cutarru” del bar. Hi vaig descobrir una persona amb un cor enorme i una persona que es desviu pel bar-restaurant dels seus pares. La Laura esmentada abans és la seva germana. Una persona que es preocupa al màxim pels seus clients, com li deia jo, enlloc de clients tenen hooligans del bar (clients d’anys!!).

I que dir de l’Alfredo i Consuelo (els pares d’en Luis i la Laura)… impressionant conèixer  unes persones com ells. ens separàven moltes coses però no havia gaudit xerrant com amb ells, sobretot amb el tema de la independència i tot aquell xou que vam viure durant aquelles setmanes de patiment i neguit. Ells van ser un petit reducte on estar tranquil i xerrar sense por.

He canviat de feina per estar més temps amb les noies de la casa, una feina amb els horaris com els que tinc ara és molt difícil de trobar dins del món de les cuines, per això vaig marxar. I ja era molt bo l’horari que feia amb ells!

Van passar moltes coses dins del bar Alfredo, moltes de bones i algunes de dolentes però sempre em quedaré amb les bones i amb l’experiència d’haver treballat a un bar real, a un bar molt i molt de barri, un bar molt autèntic.

Tenia moltes ganes d’escriure aquestes 4 ratlles ja que no podia començar una nova etapa sense ser just i agraïnt l’acolliment que vaig tenir per part de tota la família.

Gràcies Luís per ser com ets i per demostrar-me moltes coses, ets un crack!

Gràcies Laura per ensenyar-me i la paciència que vas tenir! Tens unes filles guapissimes!

Gràcies Alfredo, sense tu no hagués estat el mateix! Al loro! el mestre de les truites gegants de patates!

Gràcies Consuelo, per ser una persona prudent i agradable. Per ser la matriarca que moltes famílies voldrien!

Gràcies Bar Alfredo, el camí segueix però els dies que vaig viure dins teu no els oblidaré!

Enviar comentari