Roba Estesa… a taula!

Una gran alegria escriure aquesta entrada pel plat musical que vaig dedicar a “Roba estesa”. I parlo i expresso alegria ja que en el món actual hi falten més cares visibles dones i no només a la música si no a tots els terrenys de la nostra societat.

Elles reivindiquen i practiquen un feminisme actual, sense manies i a per totes. Tot i que la condició de dones (tota la banda són noies) ja les fa ser feministes des del naixement. El que falta és que els homes facin passos al costat i facin que la dona tingui un paper d’una vegada per totes important i no d’un segon pla i molts cops (en el món de la música passa i molt) estètic.

Bé, no m’enrotllo més que de ben segur ja ha marxat molta gent… que s’ha de llegir!!!! aaaahhhhh…. encara estan corrent deseperats dient que hi han més de 140 caràcters (i no, no em refereixo a cap malaltia mental).

En flim, elles van ser convertides amb un pollastre amb gambes! Una tradició que mai és perd… però fixeu-vos… quan els cuiners o cuineres la servim als restaurants la gamba sempre la posem a un lloc ben visible, d’importància i el pollastre on queda? a un segon pla oi? doncs fem-ho! les dones a dalt i els pollastres coberts amb una salsa ben bona.

Bé, ja em perdonareu però avui estic molt inquiet… em pregunto a diari si podem canviar tots els homes del govern per dones… com diu la Natza ferré també tenen tot el dret a cagarla com històricament ho estan fent i fent els homes del cap dret.

buffff que no paro! resumint… POLLASTRE AMB GAMBES=ROBA ESTESA i xim pum!

28167975_10216143451886105_2110410786114073509_n

Enviar comentari